La Mata de Jonc es muda

Ens hem mudat a www.lamatadejonc.net. Us hi esperem!

Amics polifònics

Fa temps que tenim pendent d'afegir al bloc els nostres amics polifònics: De Calaix, La Nova Euterpe, Le Gesppe, La Cévitou, Les Majorales de la Nit, Mirabèl, Vox Bigerri, Lo Còr de la Plana, Corou de Berra, ...

A mesura que anem fent nous amics actualitzarem la llista que des d'ara mateix podeu trobar a la barra lateral del bloc.

S'ha mort Mikel Laboa També s'ha mort Joan Baptista Humet

Mikel Laboa, cantant, músic i poeta basc es va morir ahir a Sant Sebastià, amb setanta-quatre anys.

Notícia a Vilaweb
Notícia a Berria

El cantant Joan Baptista Humet també es va morir, abans d'ahir, amb cinquanta-vuit anys.

Lloc oficial de Joan Baptista Humet
Notícia a Hipersónica

Un record per tots dos.

Crònica III La Mata de Jonc a Valldoreix dins de les Jornades Europees de Patrimoni

El nostre tercer concert va tenir lloc el vespre del divendres 26 de setembre a l’església de Sant Cebrià de Valldoreix, un temple romànic petit però amb una acústica molt bona. La nostra actuació s’emmarcava dins de les Jornades Europees de Patrimoni i hem d’agrair a la Mariona Masferrer el seu afany i dedicació per haver-lo fet possible.

Després de les bones experiències de Lluçà i Esperasan encaràvem aquest concert amb una certa base d’experiència i, per tant, amb força seguretat. Vam poder comprovar que ja hem creat un públic fidel, o fins i tot addicte, perquè l’església es va omplir de gom a gom tot i la pluja insistent. En aquesta ocasió vam tenir el públic molt més a la vora que mai –cosa que impressiona- i a primera fila hi havia les autoritats, encapçalades per la presidenta-alcaldessa de Valldoreix, Montserrat Turu.

Tots vuit vam gaudir de valent en aquest concert, sobretot veient les cares de satisfacció de les persones que ens havien vingut a escoltar, que van aplaudir tan insistentment que ens van fer cantar dos bisos. Alguns dels que ens havien sentit a Lluçà ens van dir que des de llavors encara sonàvem millor! Acabat el concert la Mariona ens va convidar a casa seva, on vam compartir un sopar amb els seus familiars i amics i amb unes bones companyes cantaires, Les Majorales de la Nit. Entre tots vam acabar la vetllada cantant al més pur estil tradicional.

Crònica II Lluçà, el primer concert de la Mata de Jonc

La Setmana Santa del 2008 els membres de la Mata de Jonc vam fer una estada al Lluçanès que va culminar el dia 23 de març, Diumenge de Pasqua, amb el primer concert del grup, que va tenir lloc a l'església de l'antic monestir de Lluçà. Durant aquells dies de fred, neu i temps rúfol els vuit cantaires ens vam hostatjar a la càlida i molt recomanable casa rural de La Cirera, situada als afores de Sant Boi de Lluçanès. La propietària, la Isabel Iborra, és una amfitriona inigualable que no només ens va deixar assajar a cor què vols al seu menjador, sinó que també ens va obsequiar amb unes infusions idònies per al coll i la veu. A més, d'ella vam aprendre algunes cançons de la comarca recollides pel grup de cantadores d’Alpens.

En aquest ambient propici i acollidor la Mata de Jonc va poder assajar durant hores fins a aconseguir que tot plegat sonés com ens havíem proposat. La tasca va ser àrdua i intensa -gairebé una vintena de temes cantats sense textos ni partitures- però el resultat final a Lluçà ens va deixar molt satisfets. Als nervis propis i naturals del primer concert s'hi afegia la solemnitat de l'espai -un edifici romànic robust i auster- i el neguit de l'enregistrament... Sí, vam fer coincidir la nostra estrena amb la primera gravació en directe del grup. Per a uns quants de nosaltres, com aquest que escriu, era el primer cop que cantàvem davant d'una colla de micros, però vam fer veure que no ens deixàvem impressionar gens i la cosa va sonar potent! L'enregistrament va ser realitzat pel tècnic Josep Vinyoles i ens ha servit de base per a la nostra primera maqueta.

Vam titular el concert amb el nom de "Cants a l'aire". Començava a les set del vespre i mitja hora abans encara era una incògnita si la nostra capacitat de convocatòria podria més que el fred viu, la nit i la mítica inaccessibilitat del Lluçanès. Però a l'hora en punt, així que vam sortir a l'escenari (o altar en aquest cas) vam veure satisfets com tots els bancs s'havien omplert: pares, germans, nòvies i nòvios, amics, companys cantaires i autòctons de la comarca frisaven per sentir-nos. Tal com van sonar els aplaudiments a les primeres cançons vam deduir que no els havíem decebut gens i que tot plegat sonava molt bé. Això ens va animar a continuar i cantar amb fermesa durant tot el concert. Durant l'hora llarga que va durar es va crear un bon ambient amb el públic, que al final ens va felicitar molt sincerament. Aquella primera experiència, els assajos intensos i la satisfacció i ànims dels qui ens van vindre a escoltar han fet possible que la Mata de Jonc continuï cantant.

Si voleu veure-ho, podeu picar aquí.